Alimentació complementària i Baby-led weaning
Què és i don prové el terme Baby-led weaning?
El terme baby led weaning (BLW) traduït al català seria literalment deslletament dirigit pel nadó. Aquest neix a través de Gill Rapley una matrona i infermera pediàtrica que el 2008 va publicar el llibre: “Baby-led Weaning: Helping Your Baby to Love Good Food.”
Consisteix en un mètode d’introducció d’aliments sòlids que el bebè pot menjar amb les seves pròpies mans i el més important, el nadó té un paper actiu i l’alimentació és autoregulada. El periode en el que comencem a introduir aliments més enllà de la llet materna, s’erà un periode clau en la formació d’hàbits alimentaris, ja que a part de cobrir les necesitats energètiques i nutricionals tambè te un paper formatiu i social.
És una moda?
El maig del 2001, l’OMS va fer una recomanació mundial de salut pública on s’aconsellava promoure la lactància materna exclusiva fins als 6 mesos. Així doncs, aquesta proposta de l’OMS implicava que l’alimentació complementària (procés de deslletament del bebè) comences als sis mesos d’edat i no als 4 com s’avia recomanat fins llavors, això va marcar un abans i un després en l’història de l’alimentació infantil, ja que en ser bebès més madurs i amb més habilitats motores deixava de ser necessari passar per una etapa de transició amb triturats.
El cert és que per molt modern i una moda que sembli el nom de Baby-led weaning, realment és el que s’ha fet tota la vida. Abans, els nens menjaven el que hi havia a casa (amb algunes adaptacions pel que fa a textures). La novetat i la moda són els productes processats dirigits a l’alimentació dels més petits que trobem en els supermercats avui en dia. Així que el més tradicional i natural és que els nens prenguin aliments sense processar quan estiguin preparats per fer-ho.
Beneficis i caracteristiques del BLW
- Afavoreix el manteniment de la lactància materna.
- El nadó decideix la quantitat d’aliment que menja en funció de la seva gana. Per tant, estem afavorint una alimentació basada en els senyals de gana i sacietat, punt molt important per generar una bona relació amb el menjar i protegeix els nadons d’una sobrealimentació i el desenvolupament d’obesitat en la infància, adolescència i edat adulta.
- Afavoreix el descobriment de nous colors, textures i olors.
- Bona estratègia per fomentar hàbits saludables des de les primeres etapes de la vida.
- Mètode que sol ser més relaxat i agradable tant per part de la família com per part del nadó, ja que es tracta de descobrir i experimentar i en cap cas forçar a menjar.
- Al permetre al bebè experimentar i conèixer nous sabors i textures afavoreix una bona experiència sensorial que beneficiarà als seus gustos i preferències alimentàries, evitant la neofòbia alimentaria (dificultat per provar coses noves) .
- Afavoreix el desenvolupament psicomotor i la coordinació de nadó.
- Integració en l’alimentació familiar. Els nadons mengen aliments que també mengen els seus pares, això ajuda a promoure uns hàbits d’alimentació saludable, sempre que la família mengi saludable.
- El fet de fer els àpats tots junt i compartir aliments amb el nadó afavoreix la presència de menjar saludable i variada a la taula familiar i millora l’alimentació de tota la família.
Quan iniciar el BLW?
A part de l’edat, també tindrem en compte el desenvolupament del nostre nadó a l’hora de començar l’alimentació complementària. Aquests són alguns factors que ens poden indicar que ja està preparat:
- Desepareix el reflex d’estrusió (expulsió d’aliments no líquids amb la llengua).
- Presenta interès actiu pel menjar.
- És capaç de mantenir la postura de sedestació amb suport.
- Té una coordinació ulls-mans-boca adequada. És capaços d’agafar menjar amb la mà i portar-lo a la boca.
A tenir en compte:
- Si el nadó rebutja un aliment, no ho hem d’interpretar com una aversió permanent. Continuarem oferint l’aliment en qüestió sense pressió.
Preocupacions que solen tenir les families:
- No menja suficient: A moltes famílies els sol preocupar que amb aquest mètode no ingereixi suficient quantitat de menjar, però un punt molt important a tenir present en tot moment és que l’aliment principal durant el deslletament continua sent la llet materna i el complement són els aliments, no el revés, per això es diu alimentació complementària. A part, com ja hem comentat un dels beneficis del mètode és que bebè regula la seva alimentació, punt molt rellevant per aprendre a respectar els senyals de gana i sacietat.
- Risc d’auagmanet: Segons la AEP (associació espanyola de pediatria) seguint unes normes bàsiques de seguretat, no hi ha diferència pel que fa a risc d’ennuegament amb qualsevol altre mètode d’introducció alimentària com podrien ser els triturats.
Les normes que proposa la AEP són les següents:
- Per menjar el nadó ha d’estar dret, mai estirat. Ha d’estar assegut en una trona o si no n’hi ha a la falda del cuidador.
- Mai no es pot deixar un nadó que està menjant sense supervisió d’un adult.
- No s’han d’oferir menjars amb alt risc d’ennuegament, com :
- fruits secs sencers
- crispetes de blat de moro
- Cireres, fruits del bosc sencers, raïms sencers.
- Pèsols poc tous
- Salsitxes tallades transversalment
- Vegetals i fruites durs, com la poma i pastanaga crues.
- Olives
- Caramels
- Torssos grans de carn
- Etc..
En general has de tenir present que els aliments els han de poder aixafar amb la llengua i han de tenir una mida i un tall adequat.
En general recomano acudir a un dietista-nutricionista especialista en alimentació infantil per ajudar-vos a fer aquesta transició amb confiança.
Mireia Oriol
Dietista integrativa